PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 2

Públic

Avui em vull acomiadar del Folio i de tots vosalltres, i he pensat que la millor manera de fer-ho era amb una reflexió final sobre com ha anat tot el procés de pràctiques, que ha anar bé, que s’hauria pogut millorar, i al cap i a la fi fer un recopilatori de totes aquelles experiències i coneixements nous que m’enmporto d’aquesta estada breu a l’escola Santa Maria de l’Alba.

Les pràctiques al centre Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, penso que ha tingut llums i ombres, han tingut moltes coses bones i he pogut aprendre moltes coses del dia a dia de funcionament d’un centre educatiu d’educació especial, i aplicar i practicar coneixements assolits al llarg del màster; però, per contra, i per culpa de factors de temps, acompanyament i situacions vàries, potser no li he tret tot el partit i coneixement que en podria haver extret.

Primerament, crec que fora de la intervenció realitzada (la qual ha sigut iniciativa meva a causa de les exigències de l’assignatura de pràctiques), se’m va assignar a dins de l’aula diària on es pretenia que fes les tasques esperades d’una professora. En canvi, per iniciativa pròpia vaig proposar diverses intervencions, materials, maneres de procedir, i alternatives per a alumnes que els necessitaven, podent així adaptar-me, aprendre coses noves dels alumnes cada dia, i aplicar els coneixements assolits al llarg de la meva formació, concretament en aquest màster.

Relacionat amb les tasques que s’esperaven de mi en relació amb les que he fet i si hi sumem les de la intervenció presentada en aquest projecte de pràctiques, crec que he fet diverses accions molt útils per als alumnes de l’aula, com ara un sistema de planificació i pictogrames per a un alumne amb autisme al qual li resultava més fàcil procedir amb el seu dia a dia a l’aula si se li feia una previsió visual del seu dia. Així com crec que si s’hagués tingut més temps l’acció plantejada en el projecte hauria sigut més útil. 

La relació amb els alumnes del centre, crec que he pogut connectar amb la majoria d’ells, creant bon ambient i predisposició per part seva a col·laborar i participar en les activitats i intervencions que proposava, així com la facilitat que va sorgir per part meva per entendre’ls a ells, les seves necessitats, limitacions, punts forts, etc. Aquest ha sigut el principal aspecte positiu que m’he trobat al llarg de les pràctiques.

Per altra banda, un punt negatiu i la principal dificultat a la que m’he enfrontat al llarg d’aquest procés ha sigut la relació del professorat vers la meva figura i les accions proposades per mi a l’aula. Això també ha estat responsabilitat meva, pel fet que hauria pogut realitzar alguna acció o activitat directament amb el professorat per solucionar aquesta situació.

Una altra limitació trobada ha sigut el temps, perquè no ha permès continuar amb la intervenció presentada en aquest projecte, però també m’ha dificultat accedir, veure i experimentar l’experiència de col·laborar en altres aules, la participació en els claustres i reunions del centre (als quals no se m’ha convidat ni permès assistir) o acompanyar i  la psicopedagoga (i la meva tutora), amb la qual, amb prou feines he tingut contacte, i aquest poc contacte que hi ha hagut, ha sigut per correu electrònic. 

En conclusió, puc dir que les meves expectatives amb les pràctiques no s’han acabat de complir del tot, de totes maneres vull acabar aquesta reflexió amb la millor part de les meves pràctiques que des de la meva perspectiva, i com ja he mencionat anteriorment, ha sigut poder treballar amb tots els alumnes que m’he trobat a les aules, aprendre d’ells, de les seves necessitats, limitacions, punts forts, i habilitats, de la seva manera de relacionar-se amb el seu entorn i les diferents maneres de comunicar-se que no sempre són a les que nosaltres estem acostumats.

Fins aqui la meva experiència de pràctiques. Espero que les de tots vosaltres hagin sigut molt positives i productives.

Seguim!